-Albigesos:
Els albigesos son tots els seguidors del catarisme, que fou una confessió cristiana difossa des del segle X fins al XIV.
-Batalla de Muret:
Va ser una important batalla que va tindre lloc a Muret en la qual es van enfrontar a Pere II d'Aragó ,amb tots els seus alïats, en contra de Simón IV de Montfort.
Simó de Montfort va guanyar la batalla, convertint-se així en duc de Narbona, Comte de Tolosa i a més dels de vescomte de Besiers i Carcassona.
Aquesta batalla va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana a Occitània.
-Escolaticisme:
L'escolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme. Va dominar les escoles catedralícies i els estudis generals que van donar lloc a les universitats medievals europees, especialment des de mitjans del segle XI fins mitjans del segle XV
-Corona d'aragó:
Va ser l'unió política entre el regne d'aragó i el comtat de catalunya, aquesta unió es va produir mitjançant el matrimoni entre Ramon Berenguer IV amb Peronella. Amb aquest acórd el regne d'aragó i el comtat de catalunya funcionáven com a un a soles.
-Reïs de la corona d'Aragó:
Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó (1137-1164)
Alfons el Cast o el Trobador (1164-96)
Pere el Catòlic (1196-1213)
Jaume el Conqueridor (1213-76)
Pere el Gran (1276-85)
Alfons el Franc (o el Liberal) (1285-91)
Jaume el Just (1285-1327)
Alfons el Benigne (1327-36)
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (1336-87)
Joan el Caçador (o el Descurat o l’Amador de la Gentilesa) (1387-96)
Martí l'Humà (o l'Eclesiàstic) (1396-1410)
-Occitània:
És un país i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana. Comprèn bona part del terç sud de l'estat francès, la Vall d'Aran (al Principat de Catalunya), les Valls Occitanes (del Piemont, a Itàlia) i Mònaco.
El territori d'Occitània no té cap reconeixement oficial, només lingüístic, i la llengua occitana només és reconeguda com a oficial, protegida i promoguda a la Vall d'Aran.
-Alta i Baixa Edat Mitjana:
L'Edat Mitjana és el període que va des de la caiguda de l'imperi Romà d'occident (s.V) fins a la caiguda de Constantinoble (1453) en poder dels turcs. Fins al segle XI s'anomena alta Edat Mitjanai, a partir del segle XII,és la baixa Edat Mitjana.
-Alta Edat Mitjana:
L'imperi romà es va trencar i va vore com ere invaït per els huns, els búlgars, els àvars, i els magiars, juntament amb un gran nombre de pobles germànics i eslaus.
Encara que van sobreviure algunes característiques de l'organització governamental romana, es van formar diversos governs dèbils i locals o van sorgir comandants militars regionals que es van enfortir per l'absència d'una autoritat centralitzada.
-Baixa Edat Mitjana:
Comença un període de creixement econòmic i demogràfic que comportarà la crisi de la societat feudal i l'aparició de noves formes d'organització política i social: els comuns —especialment a Itàlia— i els estats "nacionals", als territoris de les actuals França, Anglaterra i Espanya.
També va ser un període de gran progrés per a les arts i les ciències. El redescobriment dels textos antics grecs i romans van produir, amb el temps, un renaixement d'aquestes dues àrees.
-Ramon Berenguer IV:
Fill de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona el 1131.
- Al-Àndalus:
És el territori de la Península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre el 711 i 1492.
Entre els anys 711 i 716, els musulmans s'apoderaren de la península Ibèrica, a excepció de les zones muntanyoses càntabres i pirenaiques. Aquesta conquesta, encara que tingué alguns moments puntuals de violència, fou una entrada pacífica i sense gaire resistències
-Francesc d'assis:
Sant Francesc d'Assís és un sant italià que va fundar l'orde franciscà i un segon orde, femení, conegut com el de les Germanes Clarisses. A més, és un dels primers autors literaris que fa servir la llengua italiana.
Va ser canonitzat per l'Església Catòlica el 1228, i la seva festivitat se celebra el 4 d'octubre
-Els Franciscàns:
S'anomena família franciscana és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís. Tenen el seu origen en l'orde mendicant fundat per Francesc d'Assís l'any 1208.
Els franciscans creuen en la pobresa de Crist i, per tant, la pobresa ha de ser l'eix de la vida de cada persona i de la comunitat com a tal.
-El Feudalisme:
El feudalisme va ser el sistema social, polític i económic propi de l'Edat Mitjana a Europa. Els regnes es dividien en territoris governats per nobles o membres de l'esglesia que manteníen una relació de dependéncia o vasallatge amb el rei. Els serfs treballaven les terres del senyor feudal i a canvi, havien de pagar-los per aquest ús i formar part del seu exerciten cás de guerra.
