L'AMOR

Qué és l'amor?

Tot el món busca en la vida trobar la felicitat, i una part molt important d'aquesta felicitat la trobem en l'amor, però qui sap qué és l'amor?
L'amor per a mi , es un conjunt de sentiments que mostrem sobre algunes persones , i que ens porten a la felicitat, o a vegades al contrari.

Hi ha diferents tipus d'amor:

Per exemple esta l'amor que tu pots tindre a les persones que composen la teua familia , l'amor que tu sents per un amic , o l'AMOR amb totes les paraules que tu sents per una persona, que fa que eixa persona siga amb la qual vols passar tota la teua vida.

Es un amor que tens per ells que fa que eixes persones formen part de tu, eixe amor fa que quan eixes persones estan alegres , tu també ho estigues , i alhora quan ells estan passant per un mal moment, tu també ho notes.

Jo pense que sense l'amor les persones no podriem viure , i mitjançant la poesia trobadoresca puc observar que ara nosaltres tenim un concepte d'amor que abans la gent de l'edat mitjana no tenia. Abans l'amor ere distint , ere més per conveniencia, i aixo no es amor... si tinc que elegir un , sense dubte elegisc l'amor d'ara , encara que en molts casos pareix que tornem a l'edat mitjana.....

La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca és aquella poesia que, va començar al segle IV, segles XII i XIII,era una època en que vivien dues classes socials els nobles i els clergues.


Els serfs eren clergues, vivien en cabanes i criaven animals amb eixo pagaven als basals.
Els nobles en cambi, vivien en grans ciutats amb tota mena de luxós per demostrar el seu poder.

Caracteristiques d'aquesta poesia:

• El poeta era qui escrivia en llatí, mentre que el trobador va ser el primer creador a usar una llengua romanç, l'occità.
• Els trobadors estaven dins del grup de la noblesa o teníen una condició social elevada. Ells creaven composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars.Les composicions que realitzaven els trobadors eren recitades pels joglars.
• Els joglars, d'extracció social humil, s'encarregaven de cantar i difondre les composicions dels trobadors.
• També hi han trobairitzs, que son trobadors dones , que enlloc de cantar al seu marit , cantaven als cavallers o als trobadors.

-El gènere més conegut és la cançó.

L'amor cortés es el ritual amorós expressat el generé de la cançó

característiques de l'amor cortés:

És un joc galant dirigit a la noblesa, bellesa i seny d'una dama casada i amb poder per la seua posició social.

• El trobador la galanteja amb l'objectiu d'aconseguir favors , protecció o amor
• La dama, que rep el nom de Midons pel poeta (El meu senyor) , i no es mostra accesible
• El caràcter adulter del ritual fa necessari guardar el secret i no perdre la mesura, es a dir, controlar la passió.
• El marit si no comprén aquest joc galant , apareix al poema com a gélos , i s'assabenta de la relació a traves dels llausengers (xafarders).
• En l'ultima cobla o estrofa , el trobador posa el senyal, que fa de clau secreta perqué la seua amada s'assabentara de que anava dirigida a ella.
• La relació entre el trobador i la dama reprodueix la relació de vassallatge entre el senyor i els seus subdits, propia del feudalisme. La dona fá el paper de senyor i el trobador es el seu vassall.
• El trobador abans d'aconseguir el premi , passa per diverses etapes que el porten a una millora personal i moral: fenhedor, pregador, entenedor, drutz.
• Lliurament incondicional a l'amor és la condició que un bon trobador cortés ha de complir.

Diccionari històric

Anem a definir uns poquets conceptes del tema que estem tractan.







-Albigesos:



Els albigesos son tots els seguidors del catarisme, que fou una confessió cristiana difossa des del segle X fins al XIV.



-Batalla de Muret:



Va ser una important batalla que va tindre lloc a Muret en la qual es van enfrontar a Pere II d'Aragó ,amb tots els seus alïats, en contra de Simón IV de Montfort.

Simó de Montfort va guanyar la batalla, convertint-se així en duc de Narbona, Comte de Tolosa i a més dels de vescomte de Besiers i Carcassona.

Aquesta batalla va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana a Occitània.



-Escolaticisme:



L'escolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme. Va dominar les escoles catedralícies i els estudis generals que van donar lloc a les universitats medievals europees, especialment des de mitjans del segle XI fins mitjans del segle XV



-Corona d'aragó:

Va ser l'unió política entre el regne d'aragó i el comtat de catalunya, aquesta unió es va produir mitjançant el matrimoni entre Ramon Berenguer IV amb Peronella. Amb aquest acórd el regne d'aragó i el comtat de catalunya funcionáven com a un a soles.





-Reïs de la corona d'Aragó:


Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó (1137-1164)
Alfons el Cast o el Trobador (1164-96)
Pere el Catòlic (1196-1213)
Jaume el Conqueridor (1213-76)
Pere el Gran (1276-85)

Alfons el Franc (o el Liberal) (1285-91)

Jaume el Just (1285-1327)

Alfons el Benigne (1327-36)

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (1336-87)

Joan el Caçador (o el Descurat o l’Amador de la Gentilesa) (1387-96)

Martí l'Humà (o l'Eclesiàstic) (1396-1410)



-Occitània:



És un país i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana. Comprèn bona part del terç sud de l'estat francès, la Vall d'Aran (al Principat de Catalunya), les Valls Occitanes (del Piemont, a Itàlia) i Mònaco.

El territori d'Occitània no té cap reconeixement oficial, només lingüístic, i la llengua occitana només és reconeguda com a oficial, protegida i promoguda a la Vall d'Aran.



-Alta i Baixa Edat Mitjana:



L'Edat Mitjana és el període que va des de la caiguda de l'imperi Romà d'occident (s.V) fins a la caiguda de Constantinoble (1453) en poder dels turcs. Fins al segle XI s'anomena alta Edat Mitjanai, a partir del segle XII,és la baixa Edat Mitjana.



-Alta Edat Mitjana:



L'imperi romà es va trencar i va vore com ere invaït per els huns, els búlgars, els àvars, i els magiars, juntament amb un gran nombre de pobles germànics i eslaus.

Encara que van sobreviure algunes característiques de l'organització governamental romana, es van formar diversos governs dèbils i locals o van sorgir comandants militars regionals que es van enfortir per l'absència d'una autoritat centralitzada.



-Baixa Edat Mitjana:



Comença un període de creixement econòmic i demogràfic que comportarà la crisi de la societat feudal i l'aparició de noves formes d'organització política i social: els comuns —especialment a Itàlia— i els estats "nacionals", als territoris de les actuals França, Anglaterra i Espanya.

També va ser un període de gran progrés per a les arts i les ciències. El redescobriment dels textos antics grecs i romans van produir, amb el temps, un renaixement d'aquestes dues àrees.





-Ramon Berenguer IV:



Fill de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona el 1131.

- Al-Àndalus:

És el territori de la Península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre el 711 i 1492.

Entre els anys 711 i 716, els musulmans s'apoderaren de la península Ibèrica, a excepció de les zones muntanyoses càntabres i pirenaiques. Aquesta conquesta, encara que tingué alguns moments puntuals de violència, fou una entrada pacífica i sense gaire resistències

-Francesc d'assis:

Sant Francesc d'Assís és un sant italià que va fundar l'orde franciscà i un segon orde, femení, conegut com el de les Germanes Clarisses. A més, és un dels primers autors literaris que fa servir la llengua italiana.
Va ser canonitzat per l'Església Catòlica el 1228, i la seva festivitat se celebra el 4 d'octubre

-Els Franciscàns:

S'anomena família franciscana és el conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís. Tenen el seu origen en l'orde mendicant fundat per Francesc d'Assís l'any 1208.

Els franciscans creuen en la pobresa de Crist i, per tant, la pobresa ha de ser l'eix de la vida de cada persona i de la comunitat com a tal.

-El Feudalisme:

El feudalisme va ser el sistema social, polític i económic propi de l'Edat Mitjana a Europa. Els regnes es dividien en territoris governats per nobles o membres de l'esglesia que manteníen una relació de dependéncia o vasallatge amb el rei. Els serfs treballaven les terres del senyor feudal i a canvi, havien de pagar-los per aquest ús i formar part del seu exerciten cás de guerra.

Inici del treball

I després de dues setmanes, he conseguit crear un blog decent...
ara be lo mes difícil, que sera omplir-lo. A treballar!!!